divendres, 29 de setembre de 2017

Homenatge a la Lali




El passat 16 de setembre, a les 11 del matí, a Cabot i Barba, Dones Reporteres de Mataró vam homenatjar a la nostra companya, morta massa prematurament. Aquest és l'escrit que vam llegir:

"Dones Reporteres de Mataró som un grup de dones molts diverses que treballem per la Igualtat entre dones i homes. Fem un programa de ràdio, Amb veu de dona, a mataró Audiovisual. També fem altra mena d’activitats como ara les Infuxerrades, són unes trobades mensuals que ens permeten compartir temes en viu, la participació és oberta.
Estem aquí perquè hem volgut retre un homenatge a la Lali Ramírez, la nova descoberta perquè feia ben poc que s’havia incorporat a les nostres activitats.
Tot i que portava poc temps era molt participativa, estava molt interessada amb que el que fèiem i li agradava compartir les idees que s’anaven exposant a les reunions.
La Lali feia grans esforços per poder compatibilitzar els seus horaris amb els nostres, mostrava molt interès amb els temes, com per exemple, el darrer que vam tractar referent als Ventres de lloguer, però també d’altres com Dones a la presó o bé la Infuxerrada amb la Margarita López on vam parlar de la Salut de les Dones. Creiem que per ella va ser la descoberta d’una nova mirada on el feminisme es posa aquelles ulleres liles...segurament ella també se les anava posant. Tenia molts plants de cara a la propera temporada.
Crec que totes les que formem part d’aquest grup de dones voldríem haver pogut tenir més temps per conèixer millor a la Lali, per saber de la seva vida, de les seves inquietuds, de les seves il·lusions.
Però la vida, que més aviat és injusta, ens ha pres l’oportunitat de compartir més temps amb ella, de poder compartir projectes.
Vam fer un sopar no fa pas massa i la Lali havia de venir, ens va dir que portaria una cosa que ens sorprendria...però la sorpresa va ser la seva absència, la mort se la va emportar i no hem pogut saber què ens volia aportar.
La única de nosaltres que la coneixia una mica millor és la Lea, amb qui va compartir més temps i més vivències. De fet, la Lea va ser la que ens va portar a la Lali, perquè ens va dir que estava en un temps d’apertura, de nous contactes, de noves fites. Mai sabem el temps què ens queda per poder fer tot el que ens agradaria fer..."

I aqueste són les fotos que hem volgut compartir: